Res és infinit, i no es trist, és vida

Res és infinit, i no es trist, és vida

dilluns, 16 de febrer del 2015

Silenci

Una ardor intensa e incontrolable recorre el meu cos quan imagine les teues mans posades en la pell d'una dona que no sóc jo. Amarte en silenci no és res comparat amb el dolor que sento quan imagine que no sóc l'única que pot deleitanr-se amb el teu perfum, besar eixos llavis carnosos i perdres amb eixa mirada profunda que es manté inclús quan parpelleges. M'atormenta sentir, pensar i somiar amb tu, però he de mantindre el silenci si això va a deixar que, paral·lelament, hi hagi una mica de calma.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada