Omnipresent

Apareixes com un eclipse que no em deixa veure la lluna, com l'alba que trenca la línia de l'horitzó, eres l'au que es creua pel meu camí. Quan te m'apareixes de sobte senc com si em trobara a un túnel on no puc veure ni a un costat ni a l'altre, ni avant ni arrere. Tu, tu i tu. Res més existeix. Sols et veig a tu, sols puc pensar amb tu.