Res és infinit, i no es trist, és vida

Res és infinit, i no es trist, és vida

dimarts, 3 de febrer del 2015

Ella

Des de la meua finestra l'observe... ahí esta ella tan radiant i tan gran que no puc deixar de mirar-la. M'hipnotitza cada nit amb la seua grandessa, amb eixa brillantor capaç de penetrar en lo més profund de mi. De volta en quan s'amaga, pero no deixa de mirar-me tímidament. Mentre la contemple pense amb tu i recorde aquella nit frenètica i passional que passàrem els tres: Tu, jo i la lluna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada