Desa-amor

No m'agrada aquesta situació,

no m'agrada amagar-me, mentir, dissimular... 

Tindre't tan prop, 

cos amb cos, pell amb pell, 

però sentir tan lluny el teu cor. 

Sé que l'únic que busques és el meu cos, 

i jo em deixe perquè... 

sé que és l'única forma de tindre't, 

encara que siga per una estona,

sols per a mi. 

Jo et demane coses impropies d'una amant, 

més bé pareix que vull ser sols teua,

però tu ja tens la teua musa, 

jo sols sóc una joguina, 

i em conforme perquè... 

és l'única forma de tindre't, 

encara que siga per una estona, 

sols per a mi.

I ja...

Els meus pensaments són inversament proporcionals al que sent per tu...

Omnipresent

Apareixes com un eclipse que no em deixa veure la lluna, com l'alba que trenca la línia de l'horitzó, eres l'au que es creua pel meu camí. Quan te m'apareixes de sobte senc com si em trobara a un túnel on no puc veure ni a un costat ni a l'altre, ni avant ni arrere. Tu, tu i tu. Res més existeix. Sols et veig a tu, sols puc pensar amb tu.

Eres vi

Visualment té un cos correcte, de superficie neta, amb un to roig clar amb reflexos violeta. D'aroma agradable, fi i amb consistència. Al gust resulta plaenter, fresc i generós, amb equilibri i elegant. No és vi tint, ni vi blanc, ni rosat. És la meua debilitat. És ell.

Silenci

Una ardor intensa e incontrolable recorre el meu cos quan imagine les teues mans posades en la pell d'una dona que no sóc jo. Amarte en silenci no és res comparat amb el dolor que sento quan imagine que no sóc l'única que pot deleitanr-se amb el teu perfum, besar eixos llavis carnosos i perdres amb eixa mirada profunda que es manté inclús quan parpelleges. M'atormenta sentir, pensar i somiar amb tu, però he de mantindre el silenci si això va a deixar que, paral·lelament, hi hagi una mica de calma.

Serà amor?

Quan pense en tu, unes vegades sent pena, d'altres ràbia i odi al mateix temps, hi ha moments que m'excite i d'altres que malgaste felicitat. Produeixes un còctel d'emocions en mi que em torna boja, em provoca incertesa, em fa dubtar. Tot resulta ambigu. El meu cor batega tan fort que un nus al pit em talla la respiració, i es quan arriba el moment en que es millor deixar de pensar, per a viure sabent que he de fer-ho sense tu.

Ella

Des de la meua finestra l'observe... ahí esta ella tan radiant i tan gran que no puc deixar de mirar-la. M'hipnotitza cada nit amb la seua grandessa, amb eixa brillantor capaç de penetrar en lo més profund de mi. De volta en quan s'amaga, pero no deixa de mirar-me tímidament. Mentre la contemple pense amb tu i recorde aquella nit frenètica i passional que passàrem els tres: Tu, jo i la lluna.